Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alimentació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alimentació. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de desembre del 2013

Ecomontsant a la revista digital "Ets el que menges"

Interessant article d'ECOMONTSANT a la secció "ORIGEN" de la revista digital sobre salut i nutrició "ETS EL QUE MENGES". No us el perdeu!
Aquí teniu l'enllaç:
http://www.etselquemenges.cat/origen/ecomontsant-la-forca-de-les-muntanyes-mediterranies-25951




"Avui ens arribem a Ulldemolins, a la comarca del Priorat, a una de les portes del Parc Natural del Montsant. Un paisatge rústec ple de racons d’una riquesa biològica i cultural enorme. Ens reben a casa la Montse i en Miquel amb un cafetó calent, acompanyants dels seus dos fills i de l’estufa que escalfa de fa dies en aquesta tardor que ja hiverneja.
En Miquel, informàtic, va arribar a Cornudella l’any 1992 per fer treballs forestals. Provinent de Sant Adrià del Besòs, tenia molt clar que volia un altre paisatge per a la seva vida. L’any 1995, amb la Montse, pedagoga, vinguda també del Barcelonès, va a viure a Cornudella de Montsant, i el 1998 es fan càrrec plegats d’un servei de masoveria a l’Ermita de Santa Magdalena, propietat de l’Ajuntament d’Ulldemolins, a la falda de la Serra de Montsant. Després de quatre anys, i amb la vinguda de la Montsant, la segona filla, fan cap a Ulldemolins per mirar d’oferir als seus fills un entorn de socialització millor. “Vam venir a Ulldemolins a aprendre de la gent d’aquí. De vegades hi ha persones que vénen de fora que tenen moltes ganes de dir a la gent del país com han de fer les coses”, comenta en Miquel. Ells s’han sentit ben rebuts i ja formen part del poble des de fa anys.
Les feines de treballs forestals d’en Miquel cada vegada es fan més feixugues i complicades amb la canalla. Per buscar una certa estabilitat laboral i seguir vinculat a la terra, l’any 2009 demana l’ajut d’incorporació a l’activitat agrària. Sense una base territorial pròpia, van arrendant parcel·les properes a Ulldemolins que acaben certificant amb el CCPAE, plantejament que van tenir clar des del principi, per respectar els ritmes de la terra, recollir l’experiència dels pagesos que els han precedit i poder oferir aliments de qualitat i saludables. La Montse i en Miquel tenen avellanes, ametlles, oli, llegums, cereals, alls, cebes i tomacó, tot amb el certificat ecològic.
Van començar venent a majorista, però de seguida es van adonar que no podia ser que els oferissin uns diners que sovint no cobrien ni les despeses de producció, i que el preu final a les botigues fos tan diferent del que els pagaven els intermediaris. “Formem part d’un sector creixent de productors que ens volem desmarcar de l’elitisme que sembla que hagi d’anar associat amb el consum de productes ecològics i estem treballant per oferir als consumidors uns aliments de qualitat, produïts de manera ètica i sostenible, a un preu just per al productor i assequible al consumidor”. La Montse, incorporada a l’activitat agrària familiar el 2011 fruit de les retallades a Ensenyament, ens explica que la intenció és poder viure íntegrament dels ingressos que els proporcioni l’agricultura.
Volen vendre el seu producte d’una altra manera per no dependre de les subvencions. “Creiem que haurien d’estar destinades a introduir millores i no a compensar els preus baixos que marquen els grans reguladors dels mercats” asseveren plegats. Part de la seva producció la venen a particulars, a la Cooperativa Gent del Camp de Tarragona, al Brot i a altres experiències agràries properes que ofereixen cistelles. També porten producte a una botiga d’Ulldemolins, que té una part de la clientela que no consumeix ecològic però que valora els seus productes per la qualitat i el gust. Amb tot, confien en l’intermediari ètic que sàpiga posar en valor els seus aliments i pugui dedicar-se dignament a la distribució fent arribar els aliments a les persones que els demanden.
La Montse i en Miquel encaren el futur amb il·lusió i molta feina encara per fer: ja tenen avançades les obres al costat de casa per disposar d’un magatzem més gran, amb obrador propi, i que aprofitaran per fer un petit espai de venda directa. Estan dissenyant la seva pròpia campanya de micromecenatge per tal de poder començar la comercialització al detall de la fruita seca partint de la seva base actual de clients i amics, ja que segons diuen, l’alternativa que ofereixen les entitats financeres majoritàries són molt lluny de respondre a les necessitats reals de petites empreses com la seva. “Nosaltres no tenim un problema de venda, tenim un problema de producció” em comenten convençuts. Quina base més bona per a un futur que albiren ple d’oportunitats per seguir vivint del que els agrada: lligats a la natura i oferint aliments saludables. Trobareu la Montse i en Miquel als telèfons 977 56 18 71 i al 630 67 04 56, i a ecomontsant@gmail.com. També a la pàgina 67 del llibre De Montsant a taula, catàleg de productors, una iniciativa del Parc Natural del Montsant.
Llarga vida als cavalls
L’agricultura industrial ha anat foragitant les activitats tradicionals que es portaven a terme a les cases de pagès del nostre país. La Montse i en Miquel n’han recuperat una: l’ús dels cavalls per millorar la qualitat del sòl.
El que fan és acollir en pupil·latge als seus camps un parell de cavalls jubilats de l’activitat d’equitació. Aquest fet els permet mantenir a ratlla l’estrat herbaci dels camps de fruiters, alhora que aporten fems i orina als camps de manera natural.
Aquesta era una pràctica habitual que es feia abans de mecanitzar les feines del camp i d’introduir els agroquímics. A més, en Miquel està molt content de poder oferir una darrera etapa vital als cavalls molt més digna que l’escorxador!

Avui ens arribem a Ulldemolins, a la comarca del Priorat, a una de les portes del Parc Natural del Montsant. Un paisatge rústec ple de racons d’una riquesa biològica i cultural enorme. Ens reben a casa la Montse i en Miquel amb un cafetó calent, acompanyants dels seus dos fills i de l’estufa que escalfa de fa dies en aquesta tardor que ja hiverneja. - See more at: http://www.etselquemenges.cat/origen/ecomontsant-la-forca-de-les-muntanyes-mediterranies-25951#sthash.Smk3RHOe.dpuf
Avui ens arribem a Ulldemolins, a la comarca del Priorat, a una de les portes del Parc Natural del Montsant. Un paisatge rústec ple de racons d’una riquesa biològica i cultural enorme. Ens reben a casa la Montse i en Miquel amb un cafetó calent, acompanyants dels seus dos fills i de l’estufa que escalfa de fa dies en aquesta tardor que ja hiverneja. - See more at: http://www.etselquemenges.cat/origen/ecomontsant-la-forca-de-les-muntanyes-mediterranies-25951#sthash.Smk3RHOe.dpuf

dimarts, 28 de desembre del 2010

Més sobre transgenics.

http://www.elpais.com/articulo/espana/EE/UU/Espana/nos/pide/presionemos/Bruselas/favor/transgenicos/elpepuesp/20101218elpepunac_12/Tes

dijous, 25 de març del 2010

Entrevista a Marie-Monique Robin

21/3/2010 Font: El Periodico.cat
Marie-Monique Robin: «El menjar ‘light’ porta aspartam, un verí»
El 2008 va desemmascarar al documental ‘El mundo según Monsanto’ la multinacional de les llavors transgèniques. Segueix investigant el que mengem i encara està més alarmada.

NÚRIA NAVARRO

L’obsessiona el que mengem, entre altres coses perquè és filla de pagesos de Gourgé, un poble pròxim a Poitiers (França), però també perquè té tres filles a les quals no vol «enverinar». Amb una cinquantena de reportatges en el seu expedient, entre els més reconeguts figura el documental sobre Monsanto, produït per la cadena Arte, que aquesta setmana es va tornar a projectar a l’Institut Francès de Barcelona. (Península n’ha editat la versió llibre).
–No s’ha demostrat que els transgènics siguin nocius.
–No s’ha pogut. El doctor Arped Pusztai, de l’Institut Rowett, d’Aberdeen, va descobrir que les rates alimentades amb patata transgènica van desenvolupar defectes al sistema immunològic. ¡Van desmantellar el laboratori! Va passar una cosa semblant amb Manuela Malatesta, a Itàlia, que estudiava la soja transgènica.

–El seu demonitzat Monsanto sí que ha fet estudis.
–Són estudis realitzats durant tres mesos, un termini adequat per valorar la toxicitat aguda. Però per mesurar la toxicitat crònica s’hi ha de dedicar almenys dos anys de feina i 10 milions d’euros. Tot i així, Europa està en contra dels transgènics, excepte Espanya.

–¿Per què Espanya és diferent?
–Com es pot dir per no ofendre...

–Deixi-ho anar.
–Espanya es troba en una situació similar a la de França fa 30 anys, quan va arribar l’anomenada revolució verda. La modernitat per a vostès és important, i creuen que és modern l’ús de transgènics.

–Estem endarrerits, vaja.
–Diguem que la preocupació mediambiental que sacseja França i Alemanya aquí no hi ha arribat. Ara treballo en la relació entre l’exposició a productes químics que entren en la cadena alimentària (herbicides, pesticides, plàstics, additius) i el càncer, l’esterilitat, el Parkinson, l’obesitat... ¡Està totalment confirmada! I Espanya és el país amb més càncer de testicles associat als pesticides.

–Vist el panorama, ¿vostè què no es fica a la boca?
–Una cola light, per exemple. A tot el menjar light, des dels iogurts fins al xiclet sense sucre, hi ha aspartam, que és un autèntic verí. S’ha demostrat que en animals provoca leucèmia i tumors cerebrals.

–Més troballes per no dormir.
–S’han d’evitar envasos que continguin bisfenol A, una hormona sintètica que s’injecta al plàstic per endurir-lo. El seu ús és freqüent en biberons, ampolles d’aigua, carmanyoles, a l’interior de les llaunes de blat de moro... ¡D’aquí un any se’n parlarà molt d’aquesta molècula! És un pertorbador endocrí perillós, en especial per a les embarassades.

–¿Perillós fins a quin punt?
–Els residus de l’hormona sintètica travessen la placenta –que no és la barrera inexpugnable que crèiem– i el fetus les absorbeix. Durant la formació dels òrgans, l’hormona sintètica usurpa el lloc de les naturals, i activa el creixement, però malament. De manera que el nen neix bé, però a la llarga pateix càncer, obesitat, diabetis. I també hi ha els herbicides...
–No sé si preguntar-li més.
– Després de la segona guerra mundial es van posar al mercat uns 80.000 productes químics . A Espanya, el franquisme va funcionar com a barrera protectora; però la resta de països va abraçar amb alegria la vida moderna. No va ser fins a finals dels 50 quan toxicòlegs de l’OMS van començar a estudiar additius i pesticides i van traçar el codi alimentari.

–La dosi fa el verí.
–Això ho va dir Paracels al segle XVI, i en funció d’aquesta premissa es va traçar la reglamentació de químics. Però ara sabem que les hormones sintètiques actuen a un nivell que no s’havia testat mai. Pot ser que amb un no passi res i amb una mil·lèsima resulti letal. A més a més, dels 80.000 productes químics només se n’ha estudiat un 8%. Els toxicòlegs han de treballar en un altre paradigma.

–I mentrestant, ¿què fem?
–Repensar-ho tot. El 90% de les malalties cròniques estan lligades al medi ambient i a l’estil de vida tòxic que portem. El director de l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer de Lió diu que en els últims 20 anys s’ha duplicat el càncer. A l’Índia gairebé no hi ha càncers, perquè no mengen escombraries, no consumeixen en plàstic, no fan servir pesticides (excepte al Panjab).

–Siguem positius. ¿Què mengem?
–¡Només orgànic!

–¿Tot això no és un passatemps de rics? ¿Un substitut ideològic?
–Hi ha massa dades científiques que demostren el que dic.

–El menjar orgànic és més car.
–No es calcula mai el preu real de l’agricultura intensiva. L’equip és car, el terra mor a base de fertilitzants, i després hi ha les llavors, el transport, l’impacte en el medi ambient. Des de fa poc el Banque Agricole, reticent a tot això, aposta fort pels agricultors orgànics. Miri, vostè i jo estem acabades, però no hem d’hipotecar les generacions futures.

diumenge, 31 de gener del 2010

La Generalitat potencia l'agricultura ecològica a les escoles.

22-01-2010 Font: Gencat DAR.
INICIATIVA DIDÀCTICA

Els consellers d'Agricultura i d'Educació han presentat la maleta pedagògica "De l'hort a casa", una iniciativa per ampliar l'oferta pedagògica relacionada amb els horts escolars ecològics. Els materials s'enviaran als 75 centres de recursos pedagògics distribuïts arreu del territori per poder-los fer arribar als centres educatius amb guies didàctiques i formació dels mestres i professors que l'utilitzaran.

Aquesta iniciativa forma part de les 105 accions que conformen el Pla d'acció per a l'alimentació i l'agricultura ecològiques 2008-2012, aprovat pel Govern el passat mes de novembre de 2008.

Informar i formar els infants

L'objectiu d'aquesta iniciativa és informar i formar als infants sobre la producció agrària ecològica i ampliar l'oferta pedagògica relacionada amb els horts escolars ecològics amb un format entenedor i participatiu.

Així, a l'interior de la maleta es troben propostes d'activitats fàcils d'integrar en projectes escolars destinats a desenvolupar competències orientades en fer un ús responsable dels recursos naturals i tenir cura del medi ambient.

Dins de la caixa de fruites i verdures de l'hort a casa es pot trobar:

* Joc de la bioca
* Joc Dóna la cara
* Dins una llavor
* Experimentem amb el sòl
* HorTAC

Educar en una sana alimentació

Durant la presentació, el conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, ha comentat que és important educar els més petits en una alimentació sana, ja que per exemple el 70% de les patologies cròniques, com ara la obesitat, estan relacionades amb l'alimentació.

Per la seva part, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha destacat l'elevat valor educatiu d'aquesta iniciativa i ha revelat que estan treballant perquè la majoria de centres escolars de Catalunya tinguin horts a les seves instal·lacions.

Actualment hi ha 180 centres que tenen hort escolar a la ciutat de Barcelona, d'un total de 550 escoles tant de primària com de secundària i públiques o privades.

divendres, 6 de novembre del 2009

Consum solidari

Visiteu aquesta web de consum solidari:
http://www.xarxaconsum.net/

Val la pena!