Aquest documental de denúncia és un dels millors intents que s'han fet mai per trobar respostes a les veritats, i també a les mentides, sobre els canvis alarmants que s'estan produint al món i que confronta l'opinió d'experts mundials sobre sostenibilitat ambiental i altres disciplines amb imatges espectaculars que mostren com el planeta Terra viu, per primera vegada en la història, el retrocés més espectacular dels seus recursos naturals. Rodat en més de 25 països.
http://www.tv3.cat/videos/2888370
divendres, 7 de maig del 2010
dilluns, 19 d’abril del 2010
L'Isma Prados amb l' agricultura ecològica.
Avui a la fira Hostelcat l'Isma Prados ha cuinat utilitzant productes ecològics, locals i de qualitat donant així suport als petits productors ecològics.
diumenge, 18 d’abril del 2010
dimecres, 14 d’abril del 2010
Alls
Amb la primavera comença a despertar l'herba. Es el moment de passar l'aixada de roda entre mig dels alls sembrats a l'hivern.
dijous, 1 d’abril del 2010
Mercat a Cambrils
El passat dia 27 de març es va celebrar la tercera edició del Mercat Agroecològic i d'Artesania de Cambrils que té lloc l'últim dissabte de cada mes.
dijous, 25 de març del 2010
Entrevista a Marie-Monique Robin
21/3/2010 Font: El Periodico.cat
Marie-Monique Robin: «El menjar ‘light’ porta aspartam, un verí»
El 2008 va desemmascarar al documental ‘El mundo según Monsanto’ la multinacional de les llavors transgèniques. Segueix investigant el que mengem i encara està més alarmada.
NÚRIA NAVARRO
L’obsessiona el que mengem, entre altres coses perquè és filla de pagesos de Gourgé, un poble pròxim a Poitiers (França), però també perquè té tres filles a les quals no vol «enverinar». Amb una cinquantena de reportatges en el seu expedient, entre els més reconeguts figura el documental sobre Monsanto, produït per la cadena Arte, que aquesta setmana es va tornar a projectar a l’Institut Francès de Barcelona. (Península n’ha editat la versió llibre).
–No s’ha demostrat que els transgènics siguin nocius.
–No s’ha pogut. El doctor Arped Pusztai, de l’Institut Rowett, d’Aberdeen, va descobrir que les rates alimentades amb patata transgènica van desenvolupar defectes al sistema immunològic. ¡Van desmantellar el laboratori! Va passar una cosa semblant amb Manuela Malatesta, a Itàlia, que estudiava la soja transgènica.
–El seu demonitzat Monsanto sí que ha fet estudis.
–Són estudis realitzats durant tres mesos, un termini adequat per valorar la toxicitat aguda. Però per mesurar la toxicitat crònica s’hi ha de dedicar almenys dos anys de feina i 10 milions d’euros. Tot i així, Europa està en contra dels transgènics, excepte Espanya.
–¿Per què Espanya és diferent?
–Com es pot dir per no ofendre...
–Deixi-ho anar.
–Espanya es troba en una situació similar a la de França fa 30 anys, quan va arribar l’anomenada revolució verda. La modernitat per a vostès és important, i creuen que és modern l’ús de transgènics.
–Estem endarrerits, vaja.
–Diguem que la preocupació mediambiental que sacseja França i Alemanya aquí no hi ha arribat. Ara treballo en la relació entre l’exposició a productes químics que entren en la cadena alimentària (herbicides, pesticides, plàstics, additius) i el càncer, l’esterilitat, el Parkinson, l’obesitat... ¡Està totalment confirmada! I Espanya és el país amb més càncer de testicles associat als pesticides.
–Vist el panorama, ¿vostè què no es fica a la boca?
–Una cola light, per exemple. A tot el menjar light, des dels iogurts fins al xiclet sense sucre, hi ha aspartam, que és un autèntic verí. S’ha demostrat que en animals provoca leucèmia i tumors cerebrals.
–Més troballes per no dormir.
–S’han d’evitar envasos que continguin bisfenol A, una hormona sintètica que s’injecta al plàstic per endurir-lo. El seu ús és freqüent en biberons, ampolles d’aigua, carmanyoles, a l’interior de les llaunes de blat de moro... ¡D’aquí un any se’n parlarà molt d’aquesta molècula! És un pertorbador endocrí perillós, en especial per a les embarassades.
–¿Perillós fins a quin punt?
–Els residus de l’hormona sintètica travessen la placenta –que no és la barrera inexpugnable que crèiem– i el fetus les absorbeix. Durant la formació dels òrgans, l’hormona sintètica usurpa el lloc de les naturals, i activa el creixement, però malament. De manera que el nen neix bé, però a la llarga pateix càncer, obesitat, diabetis. I també hi ha els herbicides...
–No sé si preguntar-li més.
– Després de la segona guerra mundial es van posar al mercat uns 80.000 productes químics . A Espanya, el franquisme va funcionar com a barrera protectora; però la resta de països va abraçar amb alegria la vida moderna. No va ser fins a finals dels 50 quan toxicòlegs de l’OMS van començar a estudiar additius i pesticides i van traçar el codi alimentari.
–La dosi fa el verí.
–Això ho va dir Paracels al segle XVI, i en funció d’aquesta premissa es va traçar la reglamentació de químics. Però ara sabem que les hormones sintètiques actuen a un nivell que no s’havia testat mai. Pot ser que amb un no passi res i amb una mil·lèsima resulti letal. A més a més, dels 80.000 productes químics només se n’ha estudiat un 8%. Els toxicòlegs han de treballar en un altre paradigma.
–I mentrestant, ¿què fem?
–Repensar-ho tot. El 90% de les malalties cròniques estan lligades al medi ambient i a l’estil de vida tòxic que portem. El director de l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer de Lió diu que en els últims 20 anys s’ha duplicat el càncer. A l’Índia gairebé no hi ha càncers, perquè no mengen escombraries, no consumeixen en plàstic, no fan servir pesticides (excepte al Panjab).
–Siguem positius. ¿Què mengem?
–¡Només orgànic!
–¿Tot això no és un passatemps de rics? ¿Un substitut ideològic?
–Hi ha massa dades científiques que demostren el que dic.
–El menjar orgànic és més car.
–No es calcula mai el preu real de l’agricultura intensiva. L’equip és car, el terra mor a base de fertilitzants, i després hi ha les llavors, el transport, l’impacte en el medi ambient. Des de fa poc el Banque Agricole, reticent a tot això, aposta fort pels agricultors orgànics. Miri, vostè i jo estem acabades, però no hem d’hipotecar les generacions futures.
Marie-Monique Robin: «El menjar ‘light’ porta aspartam, un verí»
El 2008 va desemmascarar al documental ‘El mundo según Monsanto’ la multinacional de les llavors transgèniques. Segueix investigant el que mengem i encara està més alarmada.
NÚRIA NAVARRO
L’obsessiona el que mengem, entre altres coses perquè és filla de pagesos de Gourgé, un poble pròxim a Poitiers (França), però també perquè té tres filles a les quals no vol «enverinar». Amb una cinquantena de reportatges en el seu expedient, entre els més reconeguts figura el documental sobre Monsanto, produït per la cadena Arte, que aquesta setmana es va tornar a projectar a l’Institut Francès de Barcelona. (Península n’ha editat la versió llibre).
–No s’ha demostrat que els transgènics siguin nocius.
–No s’ha pogut. El doctor Arped Pusztai, de l’Institut Rowett, d’Aberdeen, va descobrir que les rates alimentades amb patata transgènica van desenvolupar defectes al sistema immunològic. ¡Van desmantellar el laboratori! Va passar una cosa semblant amb Manuela Malatesta, a Itàlia, que estudiava la soja transgènica.
–El seu demonitzat Monsanto sí que ha fet estudis.
–Són estudis realitzats durant tres mesos, un termini adequat per valorar la toxicitat aguda. Però per mesurar la toxicitat crònica s’hi ha de dedicar almenys dos anys de feina i 10 milions d’euros. Tot i així, Europa està en contra dels transgènics, excepte Espanya.
–¿Per què Espanya és diferent?
–Com es pot dir per no ofendre...
–Deixi-ho anar.
–Espanya es troba en una situació similar a la de França fa 30 anys, quan va arribar l’anomenada revolució verda. La modernitat per a vostès és important, i creuen que és modern l’ús de transgènics.
–Estem endarrerits, vaja.
–Diguem que la preocupació mediambiental que sacseja França i Alemanya aquí no hi ha arribat. Ara treballo en la relació entre l’exposició a productes químics que entren en la cadena alimentària (herbicides, pesticides, plàstics, additius) i el càncer, l’esterilitat, el Parkinson, l’obesitat... ¡Està totalment confirmada! I Espanya és el país amb més càncer de testicles associat als pesticides.
–Vist el panorama, ¿vostè què no es fica a la boca?
–Una cola light, per exemple. A tot el menjar light, des dels iogurts fins al xiclet sense sucre, hi ha aspartam, que és un autèntic verí. S’ha demostrat que en animals provoca leucèmia i tumors cerebrals.
–Més troballes per no dormir.
–S’han d’evitar envasos que continguin bisfenol A, una hormona sintètica que s’injecta al plàstic per endurir-lo. El seu ús és freqüent en biberons, ampolles d’aigua, carmanyoles, a l’interior de les llaunes de blat de moro... ¡D’aquí un any se’n parlarà molt d’aquesta molècula! És un pertorbador endocrí perillós, en especial per a les embarassades.
–¿Perillós fins a quin punt?
–Els residus de l’hormona sintètica travessen la placenta –que no és la barrera inexpugnable que crèiem– i el fetus les absorbeix. Durant la formació dels òrgans, l’hormona sintètica usurpa el lloc de les naturals, i activa el creixement, però malament. De manera que el nen neix bé, però a la llarga pateix càncer, obesitat, diabetis. I també hi ha els herbicides...
–No sé si preguntar-li més.
– Després de la segona guerra mundial es van posar al mercat uns 80.000 productes químics . A Espanya, el franquisme va funcionar com a barrera protectora; però la resta de països va abraçar amb alegria la vida moderna. No va ser fins a finals dels 50 quan toxicòlegs de l’OMS van començar a estudiar additius i pesticides i van traçar el codi alimentari.
–La dosi fa el verí.
–Això ho va dir Paracels al segle XVI, i en funció d’aquesta premissa es va traçar la reglamentació de químics. Però ara sabem que les hormones sintètiques actuen a un nivell que no s’havia testat mai. Pot ser que amb un no passi res i amb una mil·lèsima resulti letal. A més a més, dels 80.000 productes químics només se n’ha estudiat un 8%. Els toxicòlegs han de treballar en un altre paradigma.
–I mentrestant, ¿què fem?
–Repensar-ho tot. El 90% de les malalties cròniques estan lligades al medi ambient i a l’estil de vida tòxic que portem. El director de l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer de Lió diu que en els últims 20 anys s’ha duplicat el càncer. A l’Índia gairebé no hi ha càncers, perquè no mengen escombraries, no consumeixen en plàstic, no fan servir pesticides (excepte al Panjab).
–Siguem positius. ¿Què mengem?
–¡Només orgànic!
–¿Tot això no és un passatemps de rics? ¿Un substitut ideològic?
–Hi ha massa dades científiques que demostren el que dic.
–El menjar orgànic és més car.
–No es calcula mai el preu real de l’agricultura intensiva. L’equip és car, el terra mor a base de fertilitzants, i després hi ha les llavors, el transport, l’impacte en el medi ambient. Des de fa poc el Banque Agricole, reticent a tot això, aposta fort pels agricultors orgànics. Miri, vostè i jo estem acabades, però no hem d’hipotecar les generacions futures.
dimecres, 24 de març del 2010
Ara si.
Ara ja ha arribat la primavera. Els ametllers han florit i la resta d'arbres comencen a fer circular la saba. Com que ha sigut un hivern amb quatre nevades la feina s'ha anat endarrerint i ara toca córrer. Aquesta setmana hem acabat d'esporgar els ametllers, hem podat la vinya i els cirerers. Hem acabat de plantar 400 ametllers nous substituint arbres molt vells i ja esgotats que encara ens escalfaran a l'hivern. Pel que fa a l'hort ja han sortit els alls, collim els últims espinacs, les ultimes cols i preparem el terreny per plantar cebes "bavosa" i "figueres". I aviat les patates i esporgar els olivers.
dimarts, 9 de març del 2010
Ep, que sortim a la premsa!
El dia 20 de febrer vàrem sortir al Diari del Priorat com a empresa que aposta per la producció i distribució de productes ecològics a la comarca.
dijous, 11 de febrer del 2010
Tendencies de consum.
El sector ecològic creix gairebé un 14% en nombre de productors i d'hectàrees
Verdures ecològiques
Verdures ecològiques. Font: DAR
10/02/2010 DARMalgrat la crisi, les produccions ecològiques han consolidat la seva posició en el mercat català amb un increment de gairebé un 14% durant el 2009 tant en el número de nous operadors (productors i elaboradors) com en superfície inscrita.
Així es desprèn dels resultats del Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2009, realitzat pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), a través de l'empresa TNS Demoscopia, amb l'objectiu de quantificar el coneixement i els hàbits de consum d'aliments ecològics dels consumidors catalans
Les dades, presentades pel conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Rosa Cubel, i el president del Consell Català de la Producció Ecològica, Daniel Valls, reflecteixen que durant l'últim any s'han inscrit 240 nous operadors (198 productors i 45 elaboradors), assolint un total de 1.431 empreses certificades.
A més, també ha augmentat un 13,9% la superfície inscrita, passant de 62.331 hectàrees a 71.513 hectàrees.
La vinya i el vaquí de carn lideren la producció ecològica
Els cultius ecològics majoritaris són els típicament mediterranis (vinya, olivera i cereals) amb un total de 1.063 productors (vegetals i ramaders), mentre que el vaquí de carn domina a les explotacions ramaderes, seguit de l'oví i el cabrum de carn.
Durant la presentació dels resultats del baròmetre, el conseller també ha manifestat que malgrat la situació de crisi econòmica, es constata que el consum de productes alimentaris ecològics té un públic fidel que no ha deixat de consumir-los, tot i ser una mica més cars.
Hàbits de consum
A través d'aquest estudi s'ha pogut constatar que gairebé la meitat de la població catalana ha consumit alguna vegada aliments ecològics, el 31% amb freqüència mensual i el 17,8% de forma setmanal.
La motivació principal per a la compra d'aliments ecològics és la salut (66,3%), per davant del gust, la qualitat o les raons mediambientals, mentre que els principals motius adduïts per al no consum d'aquests aliments són el preu excessiu (40,7%) i la difícil localització del punt de venda (35,2%), entre d'altres qüestions.
La verdura, la fruita i els lactis són els aliments ecològics més consumits, seguits pels ous i la carn. Per contra, el vi i els menjars preparats són aliments ecològics de demanda minoritària.
A més, un 71% dels enquestats que coneixen però no consumeixen aliments ecològics estarien interessats en consumir aquest tipus d’aliment, tot i que no es posen d'acord en el preu que estarien disposats a pagar de més per aquests productes.
Verdures ecològiques
Verdures ecològiques. Font: DAR
10/02/2010 DARMalgrat la crisi, les produccions ecològiques han consolidat la seva posició en el mercat català amb un increment de gairebé un 14% durant el 2009 tant en el número de nous operadors (productors i elaboradors) com en superfície inscrita.
Així es desprèn dels resultats del Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2009, realitzat pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), a través de l'empresa TNS Demoscopia, amb l'objectiu de quantificar el coneixement i els hàbits de consum d'aliments ecològics dels consumidors catalans
Les dades, presentades pel conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Rosa Cubel, i el president del Consell Català de la Producció Ecològica, Daniel Valls, reflecteixen que durant l'últim any s'han inscrit 240 nous operadors (198 productors i 45 elaboradors), assolint un total de 1.431 empreses certificades.
A més, també ha augmentat un 13,9% la superfície inscrita, passant de 62.331 hectàrees a 71.513 hectàrees.
La vinya i el vaquí de carn lideren la producció ecològica
Els cultius ecològics majoritaris són els típicament mediterranis (vinya, olivera i cereals) amb un total de 1.063 productors (vegetals i ramaders), mentre que el vaquí de carn domina a les explotacions ramaderes, seguit de l'oví i el cabrum de carn.
Durant la presentació dels resultats del baròmetre, el conseller també ha manifestat que malgrat la situació de crisi econòmica, es constata que el consum de productes alimentaris ecològics té un públic fidel que no ha deixat de consumir-los, tot i ser una mica més cars.
Hàbits de consum
A través d'aquest estudi s'ha pogut constatar que gairebé la meitat de la població catalana ha consumit alguna vegada aliments ecològics, el 31% amb freqüència mensual i el 17,8% de forma setmanal.
La motivació principal per a la compra d'aliments ecològics és la salut (66,3%), per davant del gust, la qualitat o les raons mediambientals, mentre que els principals motius adduïts per al no consum d'aquests aliments són el preu excessiu (40,7%) i la difícil localització del punt de venda (35,2%), entre d'altres qüestions.
La verdura, la fruita i els lactis són els aliments ecològics més consumits, seguits pels ous i la carn. Per contra, el vi i els menjars preparats són aliments ecològics de demanda minoritària.
A més, un 71% dels enquestats que coneixen però no consumeixen aliments ecològics estarien interessats en consumir aquest tipus d’aliment, tot i que no es posen d'acord en el preu que estarien disposats a pagar de més per aquests productes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)