El passat dia 22 a les 23h i 19 min va arribar la tardor. El dia es mes curt, s'han acabat les calors de l'estiu i arriben les collites de la fruita seca, ametlles, avellanes, nous...I torna a començar la lluita per la vida digna dels pagesos. Desprès d'onze mesos d'esporgar, triturar les restes vegetals, escampar els fems, mantenir el bon estat dels arbres i de la terra, resulta que a l'hora de batre els ametllers el preu està a la meitat que l'any passat. L'any 2008 es pagava amb una mica de sort a 0.85 i enguany a 0.45 cts. d'euro. Algú m'ho pot explicar?
S'han apujat les despeses i han baixat els preus. Algun consumidor ha trobat que enguany paga la meitat pel mateix que l'any passat? A algú dels afortunats que tenen una feina fixa li paguen la meitat del sou que l'any passat?
Els pagesos sempre ens queixem, forma part d'aquesta feina, malgrat tot, demà tornarem a anar al tros, i passat i l'altre, i diumenge si convé, i no farem vacances, perquè ens agrada.
dimarts, 29 de setembre del 2009
diumenge, 27 de setembre del 2009
Reducció en el preu de les cireres i els presecs.
FONT:reusdigital.cat
Unió de Pagesos denuncia reduccions 'abusives' dels preus de cireres i préssecs als productors
Els preus que reben els pagesos aquesta temporada suposen més del 50% que l'any anterior
Jordi Marsal / ACN 11 d'agost de 2009
Els productors de cireres i préssecs del Camp i Terres de l'Ebre han iniciat la campanya de recol·lecció de la fruita amb retallades de preu considerables respecte anys anteriors. Unió de Pagesos (UP) ha denunciat que, en el cas de la cirera, la mitjana de preu que els majoristes paguen a Mercabarna és de 1,1 euros per quilo inferior al de fa un any, mentre que en el préssec groc és de 0,23 euros i la nectarina entre 0,20 i 0,40 euros el quilo. El sindicat agrari ha insistit, però, que aquestes retallades en cap cas es traslladen als consumidors. Dimecres, els productors participaran en la protesta convocada per UP a Tarragona reclamant 'Preus justos al camp i a la ciutat'.
Els pagesos es queixen de la retallada de preus
ACN Els preus que reben els pagesos aquesta temporada suposen més del 50% que l'any anterior, en el cas de les cireres, i al voltant del 40% en el dels préssecs. "Els comerciants diuen que hi ha més cirera. Però l'any passat no vam tenir producció i enguany hem arribat a un nivell normal (al voltant de les 2.700 tones): no pot haver un descens del preu mitjà de 1,1 euros", ha apuntat el coordinador comarcal de la Ribera d'Ebre d'UP, Jaume Miquel Aleu.
Pel que fa als préssecs, la producció anual de 36.000 tones s'ha mantingut estable, sense experimentar augments destacats. Amb tot els preus han caigut, en el cas d'algunes de les nectarines amb més producció, uns 0,40 euros. Tampoc, addueixen, contribuirà ha estabilitzar o incrementar els preus els efectes de la pedregada a la zona de la plana de Lleida. "Alguns comerciants ens volen comprar fruita perquè a Lleida no en tenen, però no paguen més", ha indicat.
Aleu no dubta en assenyalar els distribuïdors, majoristes i comerciants com a responsables d'aquesta situació. "Han forçat molt excusant-se amb l'augment de la producció, però al consumidor això no li arriba: als supermercats o mercats municipals no hi ha baixada de preus, que haurien de baixar el mateix tant per cent el preu al consumidor, però aquest es manté i per al pagès disminueix", ha lamentat.
La situació ha quedat de relleu aquest principi de temporada amb les primeres liquidacions efectuades als pagesos per part dels majoristes de Mercabarna. A més, i a diferència del que succeïa en campanyes anteriors, el cobrament del gènere s'ha ajornat a uns quatre o cinc mesos i els productors tampoc poden recórrer als pagarés bancaris per obtenir els diners.
Unió de Pagesos denuncia reduccions 'abusives' dels preus de cireres i préssecs als productors
Els preus que reben els pagesos aquesta temporada suposen més del 50% que l'any anterior
Jordi Marsal / ACN 11 d'agost de 2009
Els productors de cireres i préssecs del Camp i Terres de l'Ebre han iniciat la campanya de recol·lecció de la fruita amb retallades de preu considerables respecte anys anteriors. Unió de Pagesos (UP) ha denunciat que, en el cas de la cirera, la mitjana de preu que els majoristes paguen a Mercabarna és de 1,1 euros per quilo inferior al de fa un any, mentre que en el préssec groc és de 0,23 euros i la nectarina entre 0,20 i 0,40 euros el quilo. El sindicat agrari ha insistit, però, que aquestes retallades en cap cas es traslladen als consumidors. Dimecres, els productors participaran en la protesta convocada per UP a Tarragona reclamant 'Preus justos al camp i a la ciutat'.
Els pagesos es queixen de la retallada de preus
ACN Els preus que reben els pagesos aquesta temporada suposen més del 50% que l'any anterior, en el cas de les cireres, i al voltant del 40% en el dels préssecs. "Els comerciants diuen que hi ha més cirera. Però l'any passat no vam tenir producció i enguany hem arribat a un nivell normal (al voltant de les 2.700 tones): no pot haver un descens del preu mitjà de 1,1 euros", ha apuntat el coordinador comarcal de la Ribera d'Ebre d'UP, Jaume Miquel Aleu.
Pel que fa als préssecs, la producció anual de 36.000 tones s'ha mantingut estable, sense experimentar augments destacats. Amb tot els preus han caigut, en el cas d'algunes de les nectarines amb més producció, uns 0,40 euros. Tampoc, addueixen, contribuirà ha estabilitzar o incrementar els preus els efectes de la pedregada a la zona de la plana de Lleida. "Alguns comerciants ens volen comprar fruita perquè a Lleida no en tenen, però no paguen més", ha indicat.
Aleu no dubta en assenyalar els distribuïdors, majoristes i comerciants com a responsables d'aquesta situació. "Han forçat molt excusant-se amb l'augment de la producció, però al consumidor això no li arriba: als supermercats o mercats municipals no hi ha baixada de preus, que haurien de baixar el mateix tant per cent el preu al consumidor, però aquest es manté i per al pagès disminueix", ha lamentat.
La situació ha quedat de relleu aquest principi de temporada amb les primeres liquidacions efectuades als pagesos per part dels majoristes de Mercabarna. A més, i a diferència del que succeïa en campanyes anteriors, el cobrament del gènere s'ha ajornat a uns quatre o cinc mesos i els productors tampoc poden recórrer als pagarés bancaris per obtenir els diners.
Crisi de l'avellana.
FONT:elvallenc.com
Publicat: agost 21, 2009
Enguany la campanya de l’avellana que està a punt de començar serà molt minsa pel que fa a quilos i molt dolenta referent als preus, per tant, passarà a la història dels pagesos del sector com “un any horrorós que millor és acabar d’arrencar-ho tot”.Segons va explicar Josep Fortuny, responsable de la fruita seca d’UP a aquest setmanari, “en un principi se sabia que la collita seria inferior a la de l’any passat, que va ser d’unes 20.000 tones en tot el Camp de Tarragona, encara que es veien flocs que feia pensar que la baixada no seria gaire important. Però ara s’ha vist que la baixada ha estat important perquè algunes varietats com ara la negreta han deixat anar molts flocs sense gra, han esporgat, i per tant, al fina seran menys quilos dels previstos”.Tenint en compte aquest contratemps, ara les previsions manifesten que enguany la collita només serà d’un 30% de la de l’any passat. Segons Fortuny, “una collita minsa que farà que al final es puguin recollir unes 7.000 tones a tot el Camp de Tarragona”.Preus enfonsatsEls preus de l’avellana estant enfonsats i encara ho estaran més segons les perspectives actuals.Tal com va informar la Unió de Pagesos a principis de mes, el govern de Turquia, màxim productor mundial, està enfonsant els preus.Aquest govern ja ha anunciat que la propera campanya no intervindrà el mercat, en canvi, ha establert un ajut de 750 euros per hectàrea durant aquesta campanya que estem a punt de començar i les dues següents.Aquesta ajuda és el doble que és dóna als pagesos catalans per part de l’Estat Espanyol. Si hi afegim el fet que la vida a Turquia és molt mes barata que aquí, fa que aquesta ajuda sigui molt més important i els pagesos productors d’avellanes de Turquia estiguin en millors condicions per aguantar els baixos preus.A més, cal tenir present que el govern turc té un estoc de 600.000 tones provinents de les intervencions fetes d’altres anys, que si decideix posar-los al mercat encara el s’enfonsaria més el preu.Amb tot això cal constatar un altre fet, la reunió bilateral Turquia UE per parlar sobre aquest tema encara no s’ha fet i està previst que es faci a l‘octubre, quan la majoria dels contractes per la campanya de Nadal ja estant fets. Segurament es farien els preus més baixos, molt per sota dels de producció pels pagesos catalans.Enguany la campanya de l’avellana que està a punt de començar serà molt minsa pel que fa a quilos i molt dolenta referent als preus, per tant, passarà a la història dels pagesos del sector com “un any horrorós que millor és acabar d’arrencar-ho tot”.
Segons va explicar Josep Fortuny, responsable de la fruita seca d’UP a aquest setmanari, “en un principi se sabia que la collita seria inferior a la de l’any passat, que va ser d’unes 20.000 tones en tot el Camp de Tarragona, encara que es veien flocs que feia pensar que la baixada no seria gaire important. Però ara s’ha vist que la baixada ha estat important perquè algunes varietats com ara la negreta han deixat anar molts flocs sense gra, han esporgat, i per tant, al fina seran menys quilos dels previstos”.
Tenint en compte aquest contratemps, ara les previsions manifesten que enguany la collita només serà d’un 30% de la de l’any passat. Segons Fortuny, “una collita minsa que farà que al final es puguin recollir unes 7.000 tones a tot el Camp de Tarragona”.
Preus enfonsats
Els preus de l’avellana estant enfonsats i encara ho estaran més segons les perspectives actuals.
Tal com va informar la Unió de Pagesos a principis de mes, el govern de Turquia, màxim productor mundial, està enfonsant els preus.
Aquest govern ja ha anunciat que la propera campanya no intervindrà el mercat, en canvi, ha establert un ajut de 750 euros per hectàrea durant aquesta campanya que estem a punt de començar i les dues següents.
Aquesta ajuda és el doble que és dóna als pagesos catalans per part de l’Estat Espanyol. Si hi afegim el fet que la vida a Turquia és molt mes barata que aquí, fa que aquesta ajuda sigui molt més important i els pagesos productors d’avellanes de Turquia estiguin en millors condicions per aguantar els baixos preus.
A més, cal tenir present que el govern turc té un estoc de 600.000 tones provinents de les intervencions fetes d’altres anys, que si decideix posar-los al mercat encara el s’enfonsaria més el preu.
Amb tot això cal constatar un altre fet, la reunió bilateral Turquia UE per parlar sobre aquest tema encara no s’ha fet i està previst que es faci a l‘octubre, quan la majoria dels contractes per la campanya de Nadal ja estant fets. Segurament es farien els preus més baixos, molt per sota dels de producció pels pagesos catalans.
Publicat: agost 21, 2009
Enguany la campanya de l’avellana que està a punt de començar serà molt minsa pel que fa a quilos i molt dolenta referent als preus, per tant, passarà a la història dels pagesos del sector com “un any horrorós que millor és acabar d’arrencar-ho tot”.Segons va explicar Josep Fortuny, responsable de la fruita seca d’UP a aquest setmanari, “en un principi se sabia que la collita seria inferior a la de l’any passat, que va ser d’unes 20.000 tones en tot el Camp de Tarragona, encara que es veien flocs que feia pensar que la baixada no seria gaire important. Però ara s’ha vist que la baixada ha estat important perquè algunes varietats com ara la negreta han deixat anar molts flocs sense gra, han esporgat, i per tant, al fina seran menys quilos dels previstos”.Tenint en compte aquest contratemps, ara les previsions manifesten que enguany la collita només serà d’un 30% de la de l’any passat. Segons Fortuny, “una collita minsa que farà que al final es puguin recollir unes 7.000 tones a tot el Camp de Tarragona”.Preus enfonsatsEls preus de l’avellana estant enfonsats i encara ho estaran més segons les perspectives actuals.Tal com va informar la Unió de Pagesos a principis de mes, el govern de Turquia, màxim productor mundial, està enfonsant els preus.Aquest govern ja ha anunciat que la propera campanya no intervindrà el mercat, en canvi, ha establert un ajut de 750 euros per hectàrea durant aquesta campanya que estem a punt de començar i les dues següents.Aquesta ajuda és el doble que és dóna als pagesos catalans per part de l’Estat Espanyol. Si hi afegim el fet que la vida a Turquia és molt mes barata que aquí, fa que aquesta ajuda sigui molt més important i els pagesos productors d’avellanes de Turquia estiguin en millors condicions per aguantar els baixos preus.A més, cal tenir present que el govern turc té un estoc de 600.000 tones provinents de les intervencions fetes d’altres anys, que si decideix posar-los al mercat encara el s’enfonsaria més el preu.Amb tot això cal constatar un altre fet, la reunió bilateral Turquia UE per parlar sobre aquest tema encara no s’ha fet i està previst que es faci a l‘octubre, quan la majoria dels contractes per la campanya de Nadal ja estant fets. Segurament es farien els preus més baixos, molt per sota dels de producció pels pagesos catalans.Enguany la campanya de l’avellana que està a punt de començar serà molt minsa pel que fa a quilos i molt dolenta referent als preus, per tant, passarà a la història dels pagesos del sector com “un any horrorós que millor és acabar d’arrencar-ho tot”.
Segons va explicar Josep Fortuny, responsable de la fruita seca d’UP a aquest setmanari, “en un principi se sabia que la collita seria inferior a la de l’any passat, que va ser d’unes 20.000 tones en tot el Camp de Tarragona, encara que es veien flocs que feia pensar que la baixada no seria gaire important. Però ara s’ha vist que la baixada ha estat important perquè algunes varietats com ara la negreta han deixat anar molts flocs sense gra, han esporgat, i per tant, al fina seran menys quilos dels previstos”.
Tenint en compte aquest contratemps, ara les previsions manifesten que enguany la collita només serà d’un 30% de la de l’any passat. Segons Fortuny, “una collita minsa que farà que al final es puguin recollir unes 7.000 tones a tot el Camp de Tarragona”.
Preus enfonsats
Els preus de l’avellana estant enfonsats i encara ho estaran més segons les perspectives actuals.
Tal com va informar la Unió de Pagesos a principis de mes, el govern de Turquia, màxim productor mundial, està enfonsant els preus.
Aquest govern ja ha anunciat que la propera campanya no intervindrà el mercat, en canvi, ha establert un ajut de 750 euros per hectàrea durant aquesta campanya que estem a punt de començar i les dues següents.
Aquesta ajuda és el doble que és dóna als pagesos catalans per part de l’Estat Espanyol. Si hi afegim el fet que la vida a Turquia és molt mes barata que aquí, fa que aquesta ajuda sigui molt més important i els pagesos productors d’avellanes de Turquia estiguin en millors condicions per aguantar els baixos preus.
A més, cal tenir present que el govern turc té un estoc de 600.000 tones provinents de les intervencions fetes d’altres anys, que si decideix posar-los al mercat encara el s’enfonsaria més el preu.
Amb tot això cal constatar un altre fet, la reunió bilateral Turquia UE per parlar sobre aquest tema encara no s’ha fet i està previst que es faci a l‘octubre, quan la majoria dels contractes per la campanya de Nadal ja estant fets. Segurament es farien els preus més baixos, molt per sota dels de producció pels pagesos catalans.
Los neorruralistas asustan a Sarkozy
FONT: Público.es
ANDRÉS PÉREZ - CORRESPONSAL - 21/09/2009 03:00
Meterá Nicolas Sarkozy a esta mula en la cárcel? ¿Será acusada de "terrorismo", como lo fue el intelectual Julien Coupat? La idea puede parecer descabellada, pero no lo es. Marushka, igual que todas las mulas y caballos de tiro de este pueblo de montaña del centro de Francia, es sospechosa. No lleva herraduras, porque los humanos con quienes trabaja son ecologistas libertarios y piensan que así está más sana. Y, colmo de lo insoportable: con pezuñas descalzas, Marushka y sus amigas trabajan fuera de la economía de mercado y restauran servicios públicos en uno de los pueblos de la Francia neorrural.
Casi todos los nombres de équidos, humanos o lugares de este reportaje han sido camuflados para ocultar su identidad. En una Francia en plena revolución conservadora, existe una red de pueblos y zonas rurales donde jóvenes procedentes de las grandes ciudades, en su mayoría superdiplomados y eficaces, han decidido que otra vida es posible.
Se retiran del mercado de trabajo, salen del consumismo, crean asociaciones y cooperativas que les sirven de paraguas frente a la Policía o el fisco y, así, restauran servicios por vía autogestionaria. Al hacerlo, se ganan la simpatía de los abuelos abandonados en aldeas dejadas de la mano del Estado.
Eso es lo que hicieron hace unos años Julien Coupat y sus amigos en Tarnac, aldea mesetaria del centro de Francia. Equipados con diplomas elitistas de París, compraron una granja, reabrieron una tienda de ultramarinos y empezaron a rendir servicios gratuitos a los abueletes del pueblo semivacío.
La empatía fue inmediata, hasta que el 11 de noviembre pasado una espectacular operación de la Policía antiterrorista condujo a la detención del grupo, acusado nada menos que de "terrorismo". Tras seis meses y medio en prisión, Coupat, el último detenido, fue liberado recientemente.
Los jóvenes diplomados huyen de la urbe y se instalan en pueblos abandonados y vacíos
Terroristas sin causa
Según revelaciones de la prensa francesa, el dossier armado por la Fiscalía Antiterrorista para acusarle de una tentativa de sabotaje de líneas férreas está totalmente hueco. Así parece probarlo también el hecho de que el juez estimara que no hay riesgo alguno en sacar de la cárcel a tan peligrosos "terroristas". Los comités de apoyo en favor de los Nueve de Tarnac se van propagando por toda Francia, bajo el paraguas de un manifiesto de intelectuales: "No al Orden Nuevo".
El asunto empieza a cobrar tintes cómicos, porque la Policía antiterrorista está reincidiendo. En mayo pasado, los agentes procedieron a nuevas detenciones y una vez más golpearon en un pequeño pueblo. Esta vez le tocó el turno a la bucólica Forcalquier, en Provenza. Un grupo de cuatro editores de un nuevo "Comité de Sabotaje del Antiterrorismo" pasaron un día entero en el calabozo, para luego ser liberados sin cargos.
A diferencia del resto de la Francia rural, estos pueblos votan en masa a la izquierda
Desde entonces, el titular de Interior ha cambiado, y Nicolas Sarkozy, en lugar de seguir amenazando con mano dura, intenta vestirse a sí mismo de ecologista campestre y de enemigo del productivismo capitalista ultraliberal. Y es que Tarnac y Forcalquiers sólo son dos de la larga lista de pueblos de menos de 5.000 habitantes, esparcidos por toda la geografía francesa, donde impera una cultura que empieza a recibir el nombre de "neorrural", y que en realidad podría ser llamada "resistencia".
Los hay de llanura o de montaña, del norte o del cálido Mediterráneo, de casi 5.000 habitantes o con sólo 200 almas. Pero se les reconoce fácilmente. Están fuera de los grandes ejes, sólo tienen carreteras secundarias, y ni una sola de esas villas o esos inmensos barrios de casas adosadas, típicas de lo que, en Francia, la administración empieza a llamar "zona rural bajo influencia urbana".
Los de las Marushkas y los Julien Coupat son pueblos auténticos que a punto han estado de quedar abandonados. La llegada de jóvenes alter-globalistas con proyectos profesionales solidarios y con niños les han dado una nueva vida. Como en el de la mula Marushka: sólo 300 almas, una escuela que fue salvada por los pelos y ahora crece en alumnos.
El movimiento ofrece cursos para aprender a segar campos de cultivos transgénicos
Sólo 300 vecinos, pero también cuatro asociaciones culturales que crean desde óperas contemporáneas hasta libros incunables de materiales biológicos. Sólo 300 almas, pero también varias empresas de lo que se llama, en Francia, desde finales de los años noventa "el tercer sector": sociedades formalmente privadas, pero que no buscan generar dividendos sino crear plusvalía social.
Se les reconoce también, a estos pueblos, mirando sus resultados electorales en la base de datos del Ministerio de Interior. Tarnac, Forcalquier y tantos otros votan como las barriadas populares de las grandes ciudades, y no como la Francia rural conservadora de siempre. La derecha sarkozyana toca techo con facilidad en torno al 25%. Las fuerzas de la izquierda real el NPA y el Frente y los ecologistas arrasan, y el Partido Socialista aún tiene algo de fuerza.
Según un documentado estudio del instituto IPSOS, estos neorrurales jóvenes, de entre 25 y 34 años de edad, representaban en 2003 algo más de un millón de personas; esto es, en torno al 2% de la población adulta del país. Una gota de agua numéricamente, pero una gota muy activa e inquieta. La Policía antiterrorista volvió a alarmarse en julio pasado. Detectó la presencia de activistas del movimiento de Tarnac y Forcalquiers no ya en el campo, sino en dos duras periferias del norte y el este de París. Los activistas contactaron con adolescentes de Villiers-le-Bel y de Bagnolet, suburbios del extrarradio parisino donde existe un tenso cara a cara entre jóvenes y policías, debido a la muerte de tres chavales en supuestos accidentes con coches patrulla.
Enseñanzas subversivas
Uno de estos grupos estuvo en prisión por un supuesto sabotaje a las líneas férreas
Más señales de rebeldía: en uno de esos pueblos, se esconde una asamblea de hackers preparando el sistema que va a colapsar técnicamente los futuros robots anti P2P, previstos por la ley Creación e Internet de Sarkozy. En otro, 20 personas participaron en un intenso cursillo de 48 horas para aprender las técnicas de desobediencia civil y de resistencia activa, con el objetivo de saber algún día plantar cara a un capitalista, segar un campo de cultivos transgénicos o interrumpir la construcción de una autopista.
Ninguna de esas acciones responde a la tipificación penal de "terrorismo". Ninguno de estos pueblos es "terrorista". Como tampoco parece Marushka ser una "terrorista". Simplemente, tras las barriadas populares de las grandes ciudades, otra porción de Francia y de su diversidad, rural esta vez, empieza a ser vista como un peligro y una amenaza por la derecha sarkozyana.
ANDRÉS PÉREZ - CORRESPONSAL - 21/09/2009 03:00
Meterá Nicolas Sarkozy a esta mula en la cárcel? ¿Será acusada de "terrorismo", como lo fue el intelectual Julien Coupat? La idea puede parecer descabellada, pero no lo es. Marushka, igual que todas las mulas y caballos de tiro de este pueblo de montaña del centro de Francia, es sospechosa. No lleva herraduras, porque los humanos con quienes trabaja son ecologistas libertarios y piensan que así está más sana. Y, colmo de lo insoportable: con pezuñas descalzas, Marushka y sus amigas trabajan fuera de la economía de mercado y restauran servicios públicos en uno de los pueblos de la Francia neorrural.
Casi todos los nombres de équidos, humanos o lugares de este reportaje han sido camuflados para ocultar su identidad. En una Francia en plena revolución conservadora, existe una red de pueblos y zonas rurales donde jóvenes procedentes de las grandes ciudades, en su mayoría superdiplomados y eficaces, han decidido que otra vida es posible.
Se retiran del mercado de trabajo, salen del consumismo, crean asociaciones y cooperativas que les sirven de paraguas frente a la Policía o el fisco y, así, restauran servicios por vía autogestionaria. Al hacerlo, se ganan la simpatía de los abuelos abandonados en aldeas dejadas de la mano del Estado.
Eso es lo que hicieron hace unos años Julien Coupat y sus amigos en Tarnac, aldea mesetaria del centro de Francia. Equipados con diplomas elitistas de París, compraron una granja, reabrieron una tienda de ultramarinos y empezaron a rendir servicios gratuitos a los abueletes del pueblo semivacío.
La empatía fue inmediata, hasta que el 11 de noviembre pasado una espectacular operación de la Policía antiterrorista condujo a la detención del grupo, acusado nada menos que de "terrorismo". Tras seis meses y medio en prisión, Coupat, el último detenido, fue liberado recientemente.
Los jóvenes diplomados huyen de la urbe y se instalan en pueblos abandonados y vacíos
Terroristas sin causa
Según revelaciones de la prensa francesa, el dossier armado por la Fiscalía Antiterrorista para acusarle de una tentativa de sabotaje de líneas férreas está totalmente hueco. Así parece probarlo también el hecho de que el juez estimara que no hay riesgo alguno en sacar de la cárcel a tan peligrosos "terroristas". Los comités de apoyo en favor de los Nueve de Tarnac se van propagando por toda Francia, bajo el paraguas de un manifiesto de intelectuales: "No al Orden Nuevo".
El asunto empieza a cobrar tintes cómicos, porque la Policía antiterrorista está reincidiendo. En mayo pasado, los agentes procedieron a nuevas detenciones y una vez más golpearon en un pequeño pueblo. Esta vez le tocó el turno a la bucólica Forcalquier, en Provenza. Un grupo de cuatro editores de un nuevo "Comité de Sabotaje del Antiterrorismo" pasaron un día entero en el calabozo, para luego ser liberados sin cargos.
A diferencia del resto de la Francia rural, estos pueblos votan en masa a la izquierda
Desde entonces, el titular de Interior ha cambiado, y Nicolas Sarkozy, en lugar de seguir amenazando con mano dura, intenta vestirse a sí mismo de ecologista campestre y de enemigo del productivismo capitalista ultraliberal. Y es que Tarnac y Forcalquiers sólo son dos de la larga lista de pueblos de menos de 5.000 habitantes, esparcidos por toda la geografía francesa, donde impera una cultura que empieza a recibir el nombre de "neorrural", y que en realidad podría ser llamada "resistencia".
Los hay de llanura o de montaña, del norte o del cálido Mediterráneo, de casi 5.000 habitantes o con sólo 200 almas. Pero se les reconoce fácilmente. Están fuera de los grandes ejes, sólo tienen carreteras secundarias, y ni una sola de esas villas o esos inmensos barrios de casas adosadas, típicas de lo que, en Francia, la administración empieza a llamar "zona rural bajo influencia urbana".
Los de las Marushkas y los Julien Coupat son pueblos auténticos que a punto han estado de quedar abandonados. La llegada de jóvenes alter-globalistas con proyectos profesionales solidarios y con niños les han dado una nueva vida. Como en el de la mula Marushka: sólo 300 almas, una escuela que fue salvada por los pelos y ahora crece en alumnos.
El movimiento ofrece cursos para aprender a segar campos de cultivos transgénicos
Sólo 300 vecinos, pero también cuatro asociaciones culturales que crean desde óperas contemporáneas hasta libros incunables de materiales biológicos. Sólo 300 almas, pero también varias empresas de lo que se llama, en Francia, desde finales de los años noventa "el tercer sector": sociedades formalmente privadas, pero que no buscan generar dividendos sino crear plusvalía social.
Se les reconoce también, a estos pueblos, mirando sus resultados electorales en la base de datos del Ministerio de Interior. Tarnac, Forcalquier y tantos otros votan como las barriadas populares de las grandes ciudades, y no como la Francia rural conservadora de siempre. La derecha sarkozyana toca techo con facilidad en torno al 25%. Las fuerzas de la izquierda real el NPA y el Frente y los ecologistas arrasan, y el Partido Socialista aún tiene algo de fuerza.
Según un documentado estudio del instituto IPSOS, estos neorrurales jóvenes, de entre 25 y 34 años de edad, representaban en 2003 algo más de un millón de personas; esto es, en torno al 2% de la población adulta del país. Una gota de agua numéricamente, pero una gota muy activa e inquieta. La Policía antiterrorista volvió a alarmarse en julio pasado. Detectó la presencia de activistas del movimiento de Tarnac y Forcalquiers no ya en el campo, sino en dos duras periferias del norte y el este de París. Los activistas contactaron con adolescentes de Villiers-le-Bel y de Bagnolet, suburbios del extrarradio parisino donde existe un tenso cara a cara entre jóvenes y policías, debido a la muerte de tres chavales en supuestos accidentes con coches patrulla.
Enseñanzas subversivas
Uno de estos grupos estuvo en prisión por un supuesto sabotaje a las líneas férreas
Más señales de rebeldía: en uno de esos pueblos, se esconde una asamblea de hackers preparando el sistema que va a colapsar técnicamente los futuros robots anti P2P, previstos por la ley Creación e Internet de Sarkozy. En otro, 20 personas participaron en un intenso cursillo de 48 horas para aprender las técnicas de desobediencia civil y de resistencia activa, con el objetivo de saber algún día plantar cara a un capitalista, segar un campo de cultivos transgénicos o interrumpir la construcción de una autopista.
Ninguna de esas acciones responde a la tipificación penal de "terrorismo". Ninguno de estos pueblos es "terrorista". Como tampoco parece Marushka ser una "terrorista". Simplemente, tras las barriadas populares de las grandes ciudades, otra porción de Francia y de su diversidad, rural esta vez, empieza a ser vista como un peligro y una amenaza por la derecha sarkozyana.
diumenge, 20 de setembre del 2009
Pagesos tallen la C14 per protestar pel preu de l'avellana.
FONT:elvallenc.com
Publicat: agost 31, 2009
Els pagesos del sector de l’avellana estan desesperats davant la situació actual amb una collita molt minsa i a preus rebentats pels turcs i sense que el govern central faci res per millorar la situació -com convocar una necessària reunió bilateral entre UE i Turquia i marcar un preu mínim de garantia. Feia temps que advertien que farien mobilitzacions i finalment han complert la seva paraula: el passat diumenge a la tarda varen tallar durant uns 90 minuts la carretera C-14 a l’alçada d’Alcover en els dos sentits, en una hora punta de viatge de retorn de vacances per a molta gent, un moment de força trànsit per aquesta via que és molt utilitzada pels aragonesos, lleidatans i andorrans que van a la Costa Daurada.
A les 5 de la tarda es varen concentrar davant de la cooperativa agrícola d’Alcover els manifestants. Segons dades d’UP, hi havia unes 200 persones, mentre que els Mossos d’Esquadra situen la participació en poc més d’un centenar. Després el seguici es va dirigir fins a la C-14 i amb neumàtics varen tallar la via després de posar-hi foc.
La protesta, que va durar fins a les 7 de la tarda aproximadament, no va provocar massa retencions perquè el trànsit s’havia desviat per la T-724 i per la N-240.
Segons va manifestar Josep Fortuny, responsable de la Fruita seca d’UP, “la situació és critica. Enguany tenim només el 30% de producció de l’any passat i a més a preus rebentats. El govern no fa res per parar les importacions d’avellana turca a preus molt baixos, per sota dels límits de producció per al pagès català. A més que el pagès turc rep més ajudes del seu govern amb un nivell de vida més baix que els d’aquí, i això és injust”.
La protesta de diumenge no acabarà aquí si no es prenen cartes i mesures. Properament es farà una nova assemblea del sector per valorar el sector i quines mesures es prendran. Unes mesures que van a fer pressió perquè es marqui un mínim de les exportacions de l’avellana turca i que els preus no siguin ruïnosos per al pagès de casa nostra tal com passa avui en dia.
Publicat: agost 31, 2009
Els pagesos del sector de l’avellana estan desesperats davant la situació actual amb una collita molt minsa i a preus rebentats pels turcs i sense que el govern central faci res per millorar la situació -com convocar una necessària reunió bilateral entre UE i Turquia i marcar un preu mínim de garantia. Feia temps que advertien que farien mobilitzacions i finalment han complert la seva paraula: el passat diumenge a la tarda varen tallar durant uns 90 minuts la carretera C-14 a l’alçada d’Alcover en els dos sentits, en una hora punta de viatge de retorn de vacances per a molta gent, un moment de força trànsit per aquesta via que és molt utilitzada pels aragonesos, lleidatans i andorrans que van a la Costa Daurada.
A les 5 de la tarda es varen concentrar davant de la cooperativa agrícola d’Alcover els manifestants. Segons dades d’UP, hi havia unes 200 persones, mentre que els Mossos d’Esquadra situen la participació en poc més d’un centenar. Després el seguici es va dirigir fins a la C-14 i amb neumàtics varen tallar la via després de posar-hi foc.
La protesta, que va durar fins a les 7 de la tarda aproximadament, no va provocar massa retencions perquè el trànsit s’havia desviat per la T-724 i per la N-240.
Segons va manifestar Josep Fortuny, responsable de la Fruita seca d’UP, “la situació és critica. Enguany tenim només el 30% de producció de l’any passat i a més a preus rebentats. El govern no fa res per parar les importacions d’avellana turca a preus molt baixos, per sota dels límits de producció per al pagès català. A més que el pagès turc rep més ajudes del seu govern amb un nivell de vida més baix que els d’aquí, i això és injust”.
La protesta de diumenge no acabarà aquí si no es prenen cartes i mesures. Properament es farà una nova assemblea del sector per valorar el sector i quines mesures es prendran. Unes mesures que van a fer pressió perquè es marqui un mínim de les exportacions de l’avellana turca i que els preus no siguin ruïnosos per al pagès de casa nostra tal com passa avui en dia.
divendres, 18 de setembre del 2009
Una exposició porta l'alimentació ecològica a les escoles catalanes.
14/09/2009 RuralCatL’exposició itinerant “Què són els aliments ecològics?” recorrerà les escoles arreu de Catalunya explicant als nens de forma didàctica i atractiva els principis de la producció i elaboració d'aliments ecològics.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és oferir al professorat una eina educativa per treballar a la classe el concepte de producció alimentària ecològica i sensibilitzar a l’alumnat sobre els beneficis de produir i consumir aliments ecològics.
El calendari de l’exposició per al període 2010-2012 ja es pot consultar a la web del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Aquelles escoles que vulguin acollir l’exposició hauran de consultar el calendari i posar-se en contacte amb el responsable de la seva demarcació territorial.
Continguts de l’exposició
El material didàctic de la mostra inclou 6 plafons explicatius, un tauler de joc i un llibre de receptes.
Els plafons aborden els següents temes:
Què és la producció ecològica dels aliments?
Què és l’agricultura ecològica?
Què és la ramaderia ecològica?
Què són els aliments ecològics elaborats?
Com sabem si un producte és ecològic?
On podem trobar els aliments ecològics?
La part lúdica de l’exposició està formada per dos jocs.
El joc dels imants: dirigit al primer cicle de primària, consisteix en relacionar les matèries primeres amb el procés d’elaboració que els pertoca i el producte elaborat final.
El joc de la producció ecològica dels aliments: en aquest joc de taula, pensat per als cicles mitjà i superior de primària, els nens i nenes es converteixen en productors ecològics de fruites i hortalisses que volen vendre els seus aliments al mercat. La finalitat del joc és evaluar els coneixements adquirits als plafons mitjançant una sèrie de proves i preguntes sobre la producció ecològica.
El material de l’exposició es completa amb un llibre de receptes, que recollirà les receptes elaborades per cada centre escolar pel qual hagi passat la mostra.
Informació relacionada
IMPULS SECTORS'aproven més de 100 accions per a fomentar l'alimentació ecològica
ENTREVISTA A ISABEL CODERCH"Les escoles trien menjar ecològic per una qüestió de salut i qualitat"
TENDÈNCIA ALCISTALes vendes de productes ecològics augmenten un 20% l'any 2008
El CCPAELa certificació dels productes ecològics a Catalunya: El CCPAE
Enllaços relacionats
Calendari de l'exposició (2010-2012)
Producció agroalimentària ecològica al web del DAR
L’objectiu d’aquesta iniciativa és oferir al professorat una eina educativa per treballar a la classe el concepte de producció alimentària ecològica i sensibilitzar a l’alumnat sobre els beneficis de produir i consumir aliments ecològics.
El calendari de l’exposició per al període 2010-2012 ja es pot consultar a la web del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Aquelles escoles que vulguin acollir l’exposició hauran de consultar el calendari i posar-se en contacte amb el responsable de la seva demarcació territorial.
Continguts de l’exposició
El material didàctic de la mostra inclou 6 plafons explicatius, un tauler de joc i un llibre de receptes.
Els plafons aborden els següents temes:
Què és la producció ecològica dels aliments?
Què és l’agricultura ecològica?
Què és la ramaderia ecològica?
Què són els aliments ecològics elaborats?
Com sabem si un producte és ecològic?
On podem trobar els aliments ecològics?
La part lúdica de l’exposició està formada per dos jocs.
El joc dels imants: dirigit al primer cicle de primària, consisteix en relacionar les matèries primeres amb el procés d’elaboració que els pertoca i el producte elaborat final.
El joc de la producció ecològica dels aliments: en aquest joc de taula, pensat per als cicles mitjà i superior de primària, els nens i nenes es converteixen en productors ecològics de fruites i hortalisses que volen vendre els seus aliments al mercat. La finalitat del joc és evaluar els coneixements adquirits als plafons mitjançant una sèrie de proves i preguntes sobre la producció ecològica.
El material de l’exposició es completa amb un llibre de receptes, que recollirà les receptes elaborades per cada centre escolar pel qual hagi passat la mostra.
Informació relacionada
IMPULS SECTORS'aproven més de 100 accions per a fomentar l'alimentació ecològica
ENTREVISTA A ISABEL CODERCH"Les escoles trien menjar ecològic per una qüestió de salut i qualitat"
TENDÈNCIA ALCISTALes vendes de productes ecològics augmenten un 20% l'any 2008
El CCPAELa certificació dels productes ecològics a Catalunya: El CCPAE
Enllaços relacionats
Calendari de l'exposició (2010-2012)
Producció agroalimentària ecològica al web del DAR
El conseller Llena adverteix que el sector agrari viu moments difícils.
07/09/2009 DAR/RuralCat"La situació del sector agrari és delicada, complexa i complicada, sobretot, en subsectors com la fruita dolça, el vi, la llet i la fruita seca, mentre que d'altres com els carnis van resistint". Així va definir el conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, l'estat del conjunt dels subsectors durant la roda de premsa prèvia a la reunió que va mantenir amb representants de les organitzacions professionals agràries durant la setmana passada.
Segons Llena aquesta situació es deu al fet que "en moments de crisi com l'actual, el sector agroalimentari aguanta molt bé el seu inici però, cap el final, quan ja ha passat la primera campanya i s'afronta la segona, tota la pressió es trasllada cap al productor. A més, un dels problemes no resolts són els preus en origen i cal buscar mecanismes possibles per afrontar-ho".
En aquest sentit, el conseller considera que "no si val fer cants de sirena durant 30 anys demanant una llei de marges comercials que ho resolgui tot, quan sabem que és una llei impossible. No hi ha cap país que la tingui. No cal perdre el temps amb peticions que no són possibles".
Llena va afegir que "una altra assignatura pendent de l'administració és vetllar pel compliment de la legalitat vigent: els productes frescos no es poden pagar més enllà dels 30 dies i no es pot vendre per sota del preu de cost".
Anàlisi del sector de la fruita i el vi
Pel que fa a la situació de cadascun dels sectors afectats, Llena va indicar que en el cas de la fruita, "el consum ha augmentat un 17% respecte a l'any passat, hi ha menys oferta però el preu no se situa al seu lloc".
En el cas del vi, "Catalunya passa una situació difícil. Hi ha més stock de vi que mai a diferència del que succeeix a la resta de l'Estat espanyol".
El conseller ha afegit que "hi ha molt vi i cal buscar-li sortida. Una de les mesures que ha demanat el sector és la destil·lació de crisi i, des de Catalunya ja s'ha demanat al Ministeri". Una altra de les possibles mesures és aplicar "el pla de reconversió varietal i la promoció a tercers països, on es destinen 10 milions d'euros".
Panorama de la llet i la fruita seca
Pel que fa la llet, hi ha excés de producte i Llena proposa que la Comissió Europea afronti la situació i adopti mesures. Segons el conseller "cal recuperar mecanismes de regulació i aprendre de les crisi".
En relació a la fruita seca, el conseller es va centrar en l'avellana i l'aplicació de la clàusula de salvaguarda davant de la dura competència de l'avellana turca.
Actuacions pels afectats del temporal de vent i pedra
Posteriorment a la roda de premsa, el conseller d'Agricultura, es va reunir amb representants de les organitzacions professionals agràries UP, JARC, FCAC, ASAJA, ASOFRUIT, UPA-URAPAC i Catalonia Qualitat per fer un seguiment de les mesures adoptades en favor dels afectats pel fort temporal de vent i pedra del primer cap de setmana d'agost.
El conseller Llena va fer un resum de les actuacions adoptades pel Departament i quin ha estat l'abast definitiu de la tempesta. En aquest sentit, el conseller va detallar que els peritatges han confirmat un total de 8.659 hectàrees de fruita, de les quals 48 hectàrees han tingut un grau d'afectació altíssim.
Segons Llena aquesta situació es deu al fet que "en moments de crisi com l'actual, el sector agroalimentari aguanta molt bé el seu inici però, cap el final, quan ja ha passat la primera campanya i s'afronta la segona, tota la pressió es trasllada cap al productor. A més, un dels problemes no resolts són els preus en origen i cal buscar mecanismes possibles per afrontar-ho".
En aquest sentit, el conseller considera que "no si val fer cants de sirena durant 30 anys demanant una llei de marges comercials que ho resolgui tot, quan sabem que és una llei impossible. No hi ha cap país que la tingui. No cal perdre el temps amb peticions que no són possibles".
Llena va afegir que "una altra assignatura pendent de l'administració és vetllar pel compliment de la legalitat vigent: els productes frescos no es poden pagar més enllà dels 30 dies i no es pot vendre per sota del preu de cost".
Anàlisi del sector de la fruita i el vi
Pel que fa a la situació de cadascun dels sectors afectats, Llena va indicar que en el cas de la fruita, "el consum ha augmentat un 17% respecte a l'any passat, hi ha menys oferta però el preu no se situa al seu lloc".
En el cas del vi, "Catalunya passa una situació difícil. Hi ha més stock de vi que mai a diferència del que succeeix a la resta de l'Estat espanyol".
El conseller ha afegit que "hi ha molt vi i cal buscar-li sortida. Una de les mesures que ha demanat el sector és la destil·lació de crisi i, des de Catalunya ja s'ha demanat al Ministeri". Una altra de les possibles mesures és aplicar "el pla de reconversió varietal i la promoció a tercers països, on es destinen 10 milions d'euros".
Panorama de la llet i la fruita seca
Pel que fa la llet, hi ha excés de producte i Llena proposa que la Comissió Europea afronti la situació i adopti mesures. Segons el conseller "cal recuperar mecanismes de regulació i aprendre de les crisi".
En relació a la fruita seca, el conseller es va centrar en l'avellana i l'aplicació de la clàusula de salvaguarda davant de la dura competència de l'avellana turca.
Actuacions pels afectats del temporal de vent i pedra
Posteriorment a la roda de premsa, el conseller d'Agricultura, es va reunir amb representants de les organitzacions professionals agràries UP, JARC, FCAC, ASAJA, ASOFRUIT, UPA-URAPAC i Catalonia Qualitat per fer un seguiment de les mesures adoptades en favor dels afectats pel fort temporal de vent i pedra del primer cap de setmana d'agost.
El conseller Llena va fer un resum de les actuacions adoptades pel Departament i quin ha estat l'abast definitiu de la tempesta. En aquest sentit, el conseller va detallar que els peritatges han confirmat un total de 8.659 hectàrees de fruita, de les quals 48 hectàrees han tingut un grau d'afectació altíssim.
dilluns, 14 de setembre del 2009
Carabasses
Hem començat la collita de les carabasses de "cacauet". Uns dies després d'arrencar les plantes, quan ja es comencin a assecar, passarem el motocultor pel damunt incorporant les restes vegetals per tal d'afegir matèria orgànica. I deixarem reposar la terra durant l'hivern fins la propera primavera.
diumenge, 13 de setembre del 2009
Diada Nacional de Catalunya a Ulldemolins
Com cada any l'Agrupació Excursionista Montsant ha organitzat la penjada de la Senyera. De bon matí enfilem el camí cap a la Roca del Llençol, un cop allà, amb l'esforç de tots pugem la senyera. Desprès al peu de la mateixa entonem el cant de Els Segadors. Desprès de la feina baixem fins a l'ermita de Santa Magdalena on l'Ajuntament organitza un esmorçar de pa amb tomàquet i pernil, olives, fruita seca, vi del poble i bunyols de la Pepi. Acomiadem la jornada un altre cop amb Els Segadors, L'Emigrant, El Cant de la Senyera, etc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)